Estirando del hilo del concepto de Transferencias, el Centro Internacional de Fotografía Toni Catany presenta su primera gran exposición titulada Michael Kenna, Toni Catany: Confluencias, en la que la obra del fotógrafo inglés y la del llucmajorer dialogan en torno a seis ejes temáticos: la naturaleza muerta, las estatuas, el desnudo, el sudeste asiático, Mallorca y Venecia.
El inglés y el mallorquín no se conocían, nunca se encontraron, pero se respetaban y admiraban mutuamente.
A priori, podemos pensar que sus obras son diferentes. Por un lado, en Kenna encontramos una predilección por el paisaje, el uso exclusivo del formato medio y el blanco y negro, unas tiradas de pequeñas dimensiones, siempre realizadas por sus propios medios. Por otro lado, Catany ha explorado todo lo que la inspiración le ha presentado: del retrato al desnudo, de la arquitectura al paisaje, del reportaje a la naturaleza muerta; no se ha privado de ningún sujeto, de ninguna temática; ha practicado tanto el color como el blanco y negro, tanto el analógico como el digital; experimentando todos los formatos y todas las técnicas (calotipo, heliograbado, polaroid transportada) siempre que las considerase adecuadas y que enriquecieran sus propósitos y sus anhelos.
Y, sin embargo, sus universos presentan más semejanzas de lo que pueda parecer de entrada: ninguno de los dos hace caso de modas o tendencias, creando una obra verdaderamente atemporal; ambos se nutren de la historia de la fotografía, así como de la historia del arte en general, reivindicando ese legado del pasado; ambos son grandes lectores, melómanos y cinéfilos; ambos son epicúreos de espíritu.
Más allá de las diferencias, la exposición pone el acento en las similitudes y convergencias entre la obra de Michael Kenna y la de Toni Catany. Lo que se presenta como confluencias.
Stretching the thread of the concept of Transferences, the Toni Catany International Center of Photography presents its first major exhibition entitled Michael Kenna, Toni Catany: Confluences, in which the work of the English photographer and that of the llucmajorer dialogue around six thematic axes: still life, statues, the nude, Southeast Asia, Mallorca and Venice.
The Englishman and the Mallorcan did not know each other, they never met, but they respected and admired each other.
A priori, we can think that their works are different. On the one hand, in Kenna we find a predilection for landscape, the exclusive use of medium format and black and white, small print runs, always made by his own means. On the other hand, Catany has explored everything that inspiration has presented him with: from portrait to nude, from architecture to landscape, from reportage to still life; he has not deprived himself of any subject, of any theme; he has practiced both color and black and white, both analog and digital; experimenting with all formats and all techniques (calotype, heliogravure, transported polaroid) whenever he considered them appropriate and enriching his purposes and desires.
And yet, their universes have more similarities than it may seem at first glance: neither of them pay attention to fashions or trends, creating a truly timeless work; both are nourished by the history of photography, as well as the history of art in general, claiming the legacy of the past; both are great readers, music lovers and film buffs; both are epicureans in spirit.
Beyond the differences, the exhibition emphasizes the similarities and convergences between the work of Michael Kenna and that of Toni Catany. What is presented as confluences.
Estirant del fil del concepte de Transferències, el Centre Internacional de Fotografia Toni Catany presenta la seva primera gran exposició titulada Michael Kenna, Toni Catany: Confluències, en què l’obra del fotògraf anglès i la del llucmajorer dialoguen al voltant de sis eixos temàtics: la natura morta, les estàtues, el nu, el sud-est asiàtic, Mallorca i Venècia.
L’anglès i el mallorquí no es coneixien, no es van trobar mai, però es respectaven i s’admiraven mútuament.
A priori, es pot creure que les seves obres són diferents. D’una banda, en Kenna trobam una predilecció pel paisatge, l’ús exclusiu del format mig i el blanc i negre, uns tiratges de petites dimensions, sempre realitzats pels seus propis mitjans. D’altre banda, Catany ha explorat tot el que la inspiració li ha presentat: del retrat al nu, de l’arquitectura al paisatge, del reportatge a la natura morta; no s’ha privat de cap subjecte, de cap temàtica; ha practicat tant el color com el blanc i negre, tant l’analògic com el digital; experimentant tots els formats i totes les tècniques (calotip, heliogravat, polaroid transportada) sempre que les consideràs adequades i que enriquissin els seus propòsits i els seus anhels.
I, amb tot, els seus universos presenten més semblances del que pugui parèixer d’entrada: cap dels dos fa cas de modes o tendències, creant una obra veritablement atemporal; tots dos es nodreixen de la història de la fotografia, així com de la història de l’art en general, reivindicant aquest llegat del passat; tots dos són grans lectors, melòmans i cinèfils; tots dos són epicuris d’esperit.
Més enllà de les diferències, l’exposició posa l’accent en les similituds i les convergències entre l’obra de Michael Kenna i la de Toni Catany. El que es presenta com a confluències.
